Wilhelm Wundt

Wilhelm Wundt
	; (1902)
Biografia
Naixement	(de) Wilhelm Maximilian Wundt ; 16 agost 1832 ; Neckarau (en)
Mort	31 agost 1920 (88 anys); Leipzig
Sepultura	Südfriedhof (Leipzig)
Dades personals
Formació	Universitat de Tübingen ; Universitat de Heidelberg ; Universitat Humboldt de Berlín
Director de tesi	Karl Ewald Hasse i Hermann von Helmholtz
Activitat
Camp de treball	Fisiologia, volkerpsychologie (en) i psicologia experimental
Ocupació	filòsof, fisiòleg, psicòleg, professor d'universitat, escriptor
Ocupador	Universitat de Heidelberg (1864–); Universitat de Leipzig (1858–); Universitat de Zúric (1857–)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1909–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1903–); Acadèmia de Ciències de Saxònia (1882–); Acadèmia Bavaresa de Ciències ; Acadèmia Prussiana de les Ciències ; Acadèmia de Ciències de Rússia ; Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg
Professors	Johannes Peter Müller i Karl Ewald Hasse
Alumnes	Vitaly Serebrenikov (en) , Ferdinand Tönnies, Vladímir Bèkhterev, Franz Boas, Émile Durkheim, Edmund Husserl, Ludwig Lange, Karl Julius Lohnert, Bronisław Malinowski, George Herbert Mead, Constantin Rădulescu-Motru, Edward Sapir, William Isaac Thomas, Ernst Meumann, Władysław Witwicki i Richard Arwed Pfeifer
Influències	Gottfried Wilhelm Leibniz
Obra
Estudiant doctoral	Hugo Münsterberg, Oswald Külpe, Emil Kraepelin, Vladímir Bèkhterev, Edward Bradford Titchener, James McKeen Cattell, Georgij Ivanovič Čelpanov, Siegfried Askinasy (en) , Edward Wheeler Scripture, Ernst Fiedler, Ludwig Lange, Gottlob Friedrich Lipps, Waldemar von Olshausen (en) , Johannes Pitschel (en) , Walter Brix (en) , Paul Haller (en) , Wilhelm Paul Schumann (en) , Friedrich Sander, Reinhold Schultz (en) , Albrecht Steglich (en) , Rudolf Schumann (en) , Kuno Mittenzwey (en) , Svetomir Ristić (en) , Woldemar Voigt (en) , Karl Julius Lohnert, Otto Klemm, Fritz Giese, Paul Roth, Karl Knabe (en) , Hermann Damm (en) , Joseph Epstein (en) , Hans Keller, Tsvetan Radoslàvov, Erich Mosch (en) , Friedrich Bruno Kämpfe (en) , Hermann Richard Zeitschel (en) , Rudolf Franz Pfaff (en) , Gustav Berger (en) , Robert Bergemann (en) , Bernhard Frenzel (en) , Florian Ștefanescu-Goangă, Constantin Dimitrescu-Iași, Dimitrie Gusti, Armand Thiéry, Charles Hubbard Judd, Charles Edward Spearman i Gustav Kafka
Localització dels arxius	Universitätsarchiv Leipzig (en) , fons documental [ NA Wundt]; Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 475] ;
Família
Cònjuge	Sophie Wundt (en)
Fills	Max Wundt, Eleonore Wundt (en)
Parents	Friedrich Peter Wundt (en) (avi)
	Premis (1908) Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts; (16 agost 1902) ciutadà honorari de Leipzig; Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències ;

Wilhelm Wundt (Neckarau, Mannheim, 16 d'agost del 1832 – Großbothen, Leipzig, 31 d'agost del 1920) va ser un fisiòleg, filòsof i psicòleg alemany conegut per haver desenvolupat el primer laboratori de psicologia experimental a Leipzig el 1879, a través d'aquest pretenia estudiar l'experiència immediata i observable. William James ja tenia un laboratori el 1875, però era només de demostració. Els continguts de la consciència i els processos sensorials els realitzava amb el mètode d'introspecció, que era la percepció interna dels elements de la consciència pròpia. Les variables psíquiques eren quantificades i controlades.

El seu pensament és una reacció contra el positivisme i el naturalisme, que proposa, com a contrapartida, un desenvolupament de la filosofia científica a partir de dades experimentals.

Defensà el paral·lelisme psicofísic i estengué el mètode experimental matemàtic a tot el camp de la psicologia.

La influència de Wundt ha estat decisiva en el terreny de la psicologia i és per això que se'l considera el pare de la psicologia de la personalitat científica.

Les innovacions metodològiques de Wundt en psicologia es caracteritzen principalment per la introducció del mètode experimental, així com per la utilització d'estadístiques, que posteriorment es va convertir en un procés fonamental per a la psicologia científica. La projecció del seu treball en tot el món ha contribuït a establir la psicologia com a ciència empírica.

El seu treball s'ha estès a altres camps de la psicologia, com la psicologia social o cultural, així com a altres camps disciplinaris com la filosofia, l'art, la lingüística o la mitologia.